Um mergulho em água fria

Quan la casa de la meva àvia va deixar de ser seva, l'àlbum de fotografies va ser repartit com a única herència possible. Ara, la meva mare i jo vam revisar les poques imatges que hi ha i que, durant anys, van donar forma al meu imaginari de família. Juntes, inventem un àlbum nou en què tracem les línies que ens uneixen a la meva àvia, aquella dona que apareix sempre amb una expressió dura, de patiment, sense somriure.